I jo, què puc fer?

El Capità Enciam ho tenia clar: Els petits canvis són poderosos. No necessitem ser Superman ni Wonder Woman per aportar el nostre granet de sorra, per començar a canviar les coses. Si la realitat que ens envolta no ens acaba de convèncer, què fem de braços plegats? Us expliquem quatre coses, fàcils i ràpides, que podeu fer per contribuir al canvi.

  • Comprar de proximitat. Potser és més còmode fer la compra a una gran superfície i aprofitar que cal comprar detergent o cereals per agafar tot el que necessitem de fruita, carn o verdura. Carreguem el cotxe i au, cap a casa. Ara bé, què passarà amb totes aquelles botigues de barri? Què passarà amb la fruiteria de tota la vida? I la carnisseria del costat de casa? Si, en comptes d’anar a una gran corporació, optem pel comerç local menjarem millor i, a més, ens assegurarem que aquestes botigues no desapareixeran.
  • Ens hem acostumat a voler-ho tot. Volem esmorzar un suc de mango i una torrada amb alvocat perquè és molt nutritiu i, a més, s’ha posat de moda a Instagram. Volem menjar soja, papaies i kiwis a dojo. Volem melons a l’hivern i taronges a l’estiu. Ara bé, a quin preu? Paguem 5 euros per un quilo de kiwis que provenen de l’altra punta del món i deixem que un pagès del Penedès, per exemple, cobri 30 cèntims per un quilo de raïm. Mengem tomàquets que no tenen gust, melons insípids, préssecs que no són una explosió de dolçor. Si mirem d’on ve el que comprem i optem pels productes de KM0 estarem canviant les coses. I molt.
  • Per què tot ha de ser perfecte? Anem al supermercat i ens trobem tomàquets sense imperfeccions, pomes brillants, sense defectes. Ens han fet creure que l’estètica és més important que el gust. Que l’estètica és qualitat. Una concepció errònia que provoca desaprofitament alimentari i, evidentment, pèrdues econòmiques a la pagesia. Tinguem-ho clar: la fruita i la verdura no han de complir cap cànon de bellesa!
  • Només es tracta de tornar als orígens. Recordar tot allò que ens deien els nostres avis i àvies. Aprendre que la fruita i la verdura tenen temporada, que la carn no neix envasada al buit, que a Catalunya també es pesca peix. No pot ser que, avui en dia, només un 15% del que mengem s’hagi produit al costat de casa. No ens podem permetre viure d’esquena al món rural.