5 dones del món rural que cal conèixer

Només un 20% dels treballadors del sector agrari són dones. Només una tercera part de les explotacions agràries són titularitat de dones. Les xifres parlen per si soles. Però també canvien. Cada cop hi ha més dones que decideixen fer-se càrrec de granges familiars, impulsar projectes rurals o dedicar-se a l’elaboració de vins, formatges o embotits. Dones que trenquen esquemes, que demostren que encara que sovint no les veiem, hi són i hi seran. Dones cada cop més empoderades que, juntes, treballen per canviar la situació i reclamar el seu lloc. Us en presentem cinc.

  • Raquel Serrat: Ramadera i responsable del sector boví de carn d’Unió de Pagesos i representant de Dones de la Unió de Pagesos. També forma part de l’Associació de Dones del Món Rural. D’avis pagesos, fa més de vint anys que es dedica a la ramaderia tot i que, com ella mateixa admet, els animals i la vida rural sempre l’han apassionat. Té molt clar que la desconnexió entre la resta de la societat i la pagesia cada vegada és més gran tot i que “ens hem anat adonat de la importància del camp”. Perquè sense el que produeix la pagesia, la ciutat no menja.
  • Pili Sanmartín: Després de viure a diverses ciutats de l’estat, la Pili va decidir tornar al camp, a la Terra Alta, a elaborar vins perquè, tal i com ella mateixa explica, “tenia necessitat de recuperar les meues arrels”. Va passar de ser treballadora social a fer-se càrrec de Bàrbara Forés, un celler centenari familiar capitanejat, fins aleshores, pels seus pares, Carmen i Manolo, i pioner en l’elaboració de vins a la Terra Alta, amb la garnatxa blanca com a eix vertebrador.
  • Mireia Martínez: Pagesa i responsable de L’Horta que Brota, una iniciativa d’agricultura ecològica a Manresa que, des de fa tres anys, vol recuperar la consciència amb el medi ambient i acostar les persones a la terra, amb la sostenibilitat com a valor permanent. Té clar que ara es viu un cert reconeixement a la feina de la pagesia, amb el retorn a buscar “el que tenim més aprop per abastir-nos d’una manera més senzilla i més eficaç”.
  • Clara Ferrando: Any 2005. La Clara, veïna de Granollers, se’n va a viure a Surp, a la Vall d’Àssua. Dos anys després, neix Casa Mateu, un petit negoci familiar dedicat a l’elaboració artesanal de formatges i iogurts de llet d’ovella. L’objectiu de Casa Mateu és la qualitat i el respecte pel medi ambient i, per això, utilitzen energies renovables en el procés de transformació. Alguns dels seus formatges, com El Tou, han guanyat un bon grapat de medalles d’or als World Cheese Awards i a la Fira de Sant Ermengol.
  • Montse Torres: “Ho portava a la sang” confessa la Montse, encarregada de la Granja Torres que, des de fa més de trenta anys es dediquen a la cria i comercialització del pollastre Pota Blava d’El Prat de Llobregat. Està convençuda que la societat, durant els mesos de confinament, ha canviat. “Els nostres avis ja ho feien i funcionava. La gent ha pres consciència, ha vist que un producte de qualitat de proximitat i de qualitat té molt valor”. Actualment, també és la Presidenta del Consell Regulador de la IGP Pollastre i Capó del Prat.